QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA FA FÀSTIC

IMATGE DE TARDOR

Imatge: Pins al pac forestal

DE BERLÍN

Imatges de Berlín. Octubre 2009

Foto: rètol en una botiga de la petita Beirut.
Foto: Logo del Soziale Stadt.
Foto: Després d'un procés de participació.
Foto: Parada de metro de Mehringdamm.
Foto: Cada edifici a Berlín és una mostra d'arquitectura i estil.
Fotos: Mobilitat per l'espai públic.
Foto: Un altre concepte de l'espai públic.

CRISI, IMMIGRACIÓ I TREBALL. QUÈ SE SAP?

Aquest més de setembre la Generalitat de Catalunya ha accelerat els tràmits per a tancar l’Acord sobre l’ocupació juvenil de Catalunya 2009-2012. Fa temps que el jovent pateix una gran vulnerabilitat i precarització al mercat de treball. Res de nou. L’Enquesta de Població Activa al segon trimestre de 2009 informa que els joves situats en la franja d’edat de 16 a 24 doblen, amb un 34%, la població aturada a Catalunya. Tenen també una temporalitat laboral per sobre del 47%.

Hi ha però, un altre col·lectiu del que es disposen poques dades per a comprovar les conseqüències economico-socials recents. Cada vegada, però es van publicant estudis i dades per al seu anàlisi que demostren les afirmacions que fa mesos anuncien els sindicats, els serveis de primera atenció d’alguns ajuntaments i diverses entitats socials: l’atur afecta a tots els treballadors/res en general; però són els immigrants els que la pateixen amb major intensitat.

Dades de la Seguretat Social aporten que la població originària del Marroc són els que amb major proporció perden ocupació (molt relacionat amb la crisi de la construcció i els subsectors), i al mateix temps és el col·lectiu que ocupa les posicions laborals més baixes. També s’observa que les dones immigrades, en especial les sud-americanes perden menys ocupació que els homes(ocupades majoritàriament en l’àmbit domèstic, el comerç, l’hostaleria i les empreses de serveis). Les dones immigrades han passat doncs, a ser un factor clau en l’obtenció d’ingressos de la unitat familiar.

A Catalunya i Espanya la crisi econòmica ha adoptat la forma de destrucció d’ocupació, i això s’ha visualitat en l’any 2008 on s’ha doblat la taxa d’atur de la població treballadora. Cal dir, a més, que això no vol dir que les condicions, la dualització. divisió sexual del treball i l’economia submergida hagin desaparegut d’escena.

Amb aquestes dades que es van visualitzant unes grans desigualtats en el mercat de treball, que té connexions, en tant que un factor explicatiu, amb altres dimensions. Comencen també les interpretacions de si s’ha d’actuar o no, de com fer-ho i quines conseqüències comporta tot plegat. El debat està servit.

EL DEBAT DE LA PUJADA D'IMPOSTOS

En els darrer anys, amb el rerefons de la crisi del Benestar dels països europeus, a Catalunya i Espanya hi ha hagut alguns avenços en matèria de drets de protecció, de polítiques personals i de millora del benestar social. Fins i tot, en alguns d’aquests drets s’ha eliminat l’accés al mercat de treball com a via d’accés, passant a la consideració de drets universals eliminant la dimensió selectiva.

Cal dir però, que aquest avenç en drets no ha posat ni a Catalunya ni a Espanya al nivell de les polítiques socials a Europa malgrat l’etapa econòmica anterior de gran creixement econòmic. Espanya encara està lluny de la mitjana europea en despesa social sobre el P.I.B., de despesa social per habitant... Tanmateix s’ha dut a la praxis en alguns drets reconeguts, anteriors a aquests, una via de reducció, d’incrementar els criteris d’accés... de privatització selectiva.

En aquesta etapa de desplegament de drets en prestacions, de mesures de protecció, en polítiques d’ajuts... la pressió fiscal no ha pujat. Gairebé no s’ha mogut des del 1995 essent de les més baixes de la zona euro. (a diferència del 2008 que segons la Intervención General va ser del 32,83% la més baixa en 14 anys atès la situació de recessió). S’afegeix a més que l’Estat Central ha fet un esforç per a complir el Pacte d’Estabilitat econòmica no endeutant-se per sobre del 3%.

Aquests dies s’ha iniciat en l’àmbit polític un debat que feia anys estava latent i que per a la gran majoria de forces parlamentàries era un tema incòmode: la pujada dels d’impostos. I ha estat provocat per la situació de manca d’ingressos de l’Estat al caure les rendes, el consum i el benefici empresarial, així com que el dèficit públic triplica els límits del Pacte d’Estabilitat.

De fet, a data d’avui poc se sap més enllà que es pujaran alguns impostos i de moment, malgrat la insistència d’algunes forces parlamentàries, no és reduirà la despesa pública que tindria greus conseqüències sobre l’aposta de l’Executiu Central en l’augment de la inversió pública per a la creació d’ocupació i el manteniment de les prestacions de protecció social per a generar activitat econòmica.

Ara per ara, encara no s’ha concretat com s’aplicarà la pujada d’impostos més enllà d’afirmacions sobre possibles limitacions, temporalitats, i que han donat peu a tot tipus d’especulacions i judicis previs, que alimenten el debat polític.

Hi ha però, altres debats que estan comunicats estretament amb aquest i també calen ser abordats com son: la necessitat de la reforma estructural del model productiu i econòmic; l’abordatge de com combatre de forma real l’economia submergida i el frau fiscal; sobre com es pot resoldre els problemes de finançament dels primers nivells d’atenció, les administracions locals; i cap a quin model d’Estat de Benestar es vol anar per a combatre de forma real i efectiva els grans desajustos econòmics i socials que afegeix aquesta situació econòmica.

publicat a Capgros.com

Can Llança

Imatges de la Masia Can LLança, ubicada a Sant Julià d'Alfou en el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

EL DARRER BEQUETERO AMB EN PEP MANTÉ